Els diumenges són dies llargs,
distants, freds.
La mama sempre s'angoixa els diumenges,
ni ella mateixa sap perquè.
La mama plora en silenci els diumenges,
com el molinet del jardí,
que gira però ningú no el veu.
Ningú no la mira ja.
Pobre.
La mama no volia res d'això,
els diumenges s'encarreguen de recordar-li.
L'apatia.
El sense-sentit.
Que ens engoleix a tots,
en diumenge.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada